El CAC estudia la influència dels continguts de la ràdio, de la televisió i d'Internet en el desenvolupament dels infants i els adolescents i vetlla perquè aquests continguts siguin adequats al destinatari que els rebrà. Això sí, cal tenir en compte que, com diu l'article, l'entorn audiovisual no és un fet natural, sinó el producte d'unes pràctiques, institucions i rutines humanes i socials; per tant, hi ha d'haver una responsabilitat compartida que sigui fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria, els educadors i les famílies. El CAC doncs, hauria de coordinar aquest diàleg fins ara inexistent.
En la tasca d'educar que compleix l'entorn mediàtic, cal pensar en una educació que situï els mitjans com allò que són: instruments de comunicació capaços d'afavorir un projecte educatiu o, per contra, de desafavorir-lo. El consum mediàtic creixent i abusiu (els estudis diuen que alguns nens i nenes dediquen més temps a la televisió que a l'escola), juntament amb la manca de formació de les persones, predisposen que l'impacte dels continguts de risc influeixi negativament en la població infantil, sense oblidar que la televisió és més influent en nens i nenes de famílies amb menys recursos. Degut a l'abús del consum mediàtic per part dels més petits s'ha produït el fenòmen d'infantilització de la programació, instaurant per exemple les zones horàries anomenades prime time que transcorren entre les 21 i les 24h.
És molt important l'actitud familiar crítica, perquè és així com el nen aprendrà a valorar els continguts de la programació que consumeix. De fet, els menors són un target publicitari , ja que són un factor decisiu en el consum dels adults, i contràriament cada vegada hi ha menys programació específica per al públic infantil; i quan desapareix la programació infantil, desapareix el context audiovisual pensat expressament per al desenvolupament i el creixement intel·lectual de la infància, així doncs, s'està desaprofitant una oportunitat educativa. I això porta a l'absència alarmant d'investigació sobre educació i el nou entorn audiovisual.
En resum, caldria una bona educació en comunicació audiovisual; ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual i formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la de manera racional.
És unànime la reclamació per part de sector educatiu perquè els mitjans estableixin un compromís seriós amb l'educació, però també cal que des del sistema educatiu no es desaprofiti la potencialitat educativa que tenen les anomenades noves pantalles.
